UN CANT A SANT SEBASTIÀ

Quan cantem els goigs de Sant Sebastià gairebé ja ens expliquen tota la trajectòria de la seva vida.

Contemporani d’ell, en la segona meitat del segle III d.C. fou l’emperador Caius Aurelius Valerius Diocletianus, nascut a Salona (prop de l’actual Split, on es conserva encara el temple que li va ser erigit) i que prengué les regnes del poder de Roma cap a l’any 285.

Sebastià era soldat, i l’emperador li va confiar el comandament d’una de les cohorts de l’exèrcit. En decretar, I’any 303, la persecució dels cristians i d’altres sectes que no acceptaven l’absolutisme teocràtic de l’Imperi, Dioclecià ignorava que aquell jove militar també s’havia fet cristià, i que no sols confortava els seus companys de creenca que eren martiritzats sinó que contribuïa a fer nous adeptes. En descobrir-ho, l’emperador mana que fos assagetat, pero Sebastià no sols no va morir, sinó que es guarí ràpidament i se li presentà de nou per a intentar que també ell es convertís. La resposta imperial va ser una paIlissa que el va dur finalment a la mor.

Aquesta és la llegenda del Copatró de la Parroquia de Matadepera, esmentada a la “Depositio Martyrum” (any 354 del calendari roma) i reproduïda, amb més o menys variants en diversos còdexs posteriors. A través de totes aquestes referències sabem també que el seu cos, llençat pels botxins a la cloaca màxima de Roma fou recuperat per una dona cristiana i enterrat a les catacumbes que avui porten el seu nom.

Llegenda o llegendes que, al seu torn, han donat lloc a una abundant iconografia, particularment en la pintura tenebrista del s. XVII tan aleccionada al dramatisme dels martiris.Així, l’escena de les sagetes que ja havia estat representada per Mantegna, Veronese i també per Van Dick- fou pintada per Rubens, Ribera, Tiziano, El Greco i infinitud de pinzells que des de llavors fins ara ens han fet present la crueltat del seu turment.

La devoció a Sant Sebastià és molt antiga. Als països catalans el nostre sant és conegut i venerat ja des del segle X, i així ho demostren nombrosos monestirs i esglésies que li van ser dedicades, com ara Sant Sebastià del Sull al Berguedà, Sant Sebastià dels Gorgs al Penedès, Sant Sebastià de Montmajor al Vallès Occidental, o Sant Sebastià de Font Rubiosa al Capcir. La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobretot a partir de les onades de pestes que asolaren Europa al final de l’edat mitjana i els segles posteriors.

A Catalunya el trobem sovint, a partir del segle XV, presidint capelles, processons i festivitats, moltes vegades associat a Sant Roc. Així, cal esmentar la processó dels igualadins a Sant Sebastià d’Òdena, documentada ja l’any 1402, o la de la ciutat de Barcelona el 1466. En aquesta mateixa ciutat es va establir una Confraria amb el seu nom a començaments del segle XVI, i també a Sabadell els teixidors el prengueren com a titular. També s’edificaren capelles o ermites a Elna, en diverses poblacions de l’illa de Mallorca (Alaró, Muro, Alcúdia, Pollença), i d’altres al país valencià. És el patró de Moià, de Taradell, de Sant Feliu de Guíxols, i ha donat lloc a costums populars com el pelegrí de Tossa que porta el seu vot anualment a la capella de Sant Sebastià situada a Santa Coloma de Farners. La seva festa se celebra el 20 de gener.

La vida té tantes contradiccions que son molt difícils de comprendre, i el nostre món està envoltat d’incoherències en tots els sentits. Per això és tan important de no perdre els valors essencials que donen sentit a la nostra existencia. I per això, deixant al marge la historia i les llegendes, la generositat -una virtut que avui dia no és gaire de moda- que va marcar la vida i la mort de Sebastià, ens hauria de fer reflexionar una mica; que una

persona, en plena joventut i moguda per un ideal de vida, sigui capac d’aguantar la tortura física, només pot explicar-se perquè posseïa el do meravellós de la fe. Aquesta generositat va ser ben interpretada pel poble de Matadepera, que a primers de segle va tenir l’empenta de fundar amb el patrocini de Sant Sebastià una germandat d’assistència als malalts i necessi-tats. Un gest que honora a tot un poble en temps de dificultats i també, peque no, a la Matadepera d’avui que en dies d’alegria i de festa no s’està de recordar-ho.

Francesca Marlet (del llibre del Centenari de la Germandat)